La strategía del caracòl: Sopre lo plurale de paraulas finitas en consonante (parte II)

 

Al pensare sopre la paraula neolatina por lo mollusco con còrpo mòlle protècto per una conquilha en spirale, accuí nomenato «caracòl», devei pensare en la conformatione del plurale por paraulas finitas en consonante que estàn solo presènti en la Romania occidentale. Haio pensato accuesto al non trobare, initialmente, necún reflèxo de «caracòl» en la Romania orientale. L'absèntia totale de un plurale vocàlico producereva problèmas similares a cellos que produce havere un plurale vocàlico disponíbile mais non utilizzàbile. En accuesta última categoría encontramos paraulas como «avión» (que non se tròba en italiano. Lo rumèno ha avion, attravèrso lo francese, mais per accuesto motivo èst una paraula nèutra con plurale avioane), «camión» (l'italiano ha camion /'kamjon/ con plurale invariàbile, cello que face pensare que si l'italiano havesse *avion /'avjon/, accuesta paraula sereva altrosí de plurale invariàbile; e lo rumèno ha camion con plurale camioane en concordantia con avioane), «spòrt» (l'italiano ha sport con plurale invariàbile, ed en rumèno accuesta paraula èst de nuovo nèutra, con plurale sporturi) entre altras paraulas.

En los exèmplos mentionatos sèmpre havemos al menos una correspondèntia en la Romania orientale. Mais qué succède con l'absèntia totale de una paraula en la Romania orientale ou en la Romania occidentale? Cómo facemos lo plurale de una paraula en accuessas circumstantias? Si una paraula està absènte en la Romania occidentale mais presènte en la Romania orientale, accuesto non causareva necuna difficultate, perqué lo plurale sigmàtico funtiona simplemente enaddièndo una -s finale, e lo plurale vocàlico probàbilemente finisce per èssere cello dell'italiano en la maiore parte dellos casos. Quando una paraula però non està presènte en la Romania orientale, èst plus diffícile predícere cómo sereva lo plurale vocàlico de accuesta paraula, si accuesta havesse existito allà, dato que jamàis èst complètamente òbvio cómo deve èssere lo plurale vocàlico. Non obstante, l'italiano ha la respòsta por accuesto problèma: en moltas paraulas que han ingressato recèntemente al vocabulario italiano, molte dellas quales finiscen en consonante, li italiani non se han tormentato la tèsta pensando cómo enaddire un plurale vocàlico anti-etimològico ad una paraula que necuna relatione ha con lo plurale vocàlico. En vece accueste paraule non han generalmente plurale, èst a dícere, sont de plurale invariàbile.

Accuesta tècnica la potemos usare altrosí, tanto en los casos en los quales non potemos usare lo plurale rumèno (perqué súo plurale èst nèutro en -e ou -uri, ou perqué en rumèno la paraula en qüestione èst feminina mentre que en los altros romances èst masculina) como en cellos en los que la paraula non exista en la Romania orientale (èst a dícere, non inventamos plurales vocàlicos).

Paraule finite en consonante que existen en la Romania orientale, mais que solo han plurale en rumèno que non potemos usare includen: avión, boicòt, bus, cabarèt, camión, clip, còctel, dron, film, gas, spòrt, stand, stàndard, tank/tanc, tícket/tíquet, túnnel, yat, entre altras. La paraula «auto» (de automòbile) non nos òffere plurale vocàlico alcuno, benqué «vídeo» ha un plurale inutilizzàbile en rumèno videouri. Accueste dúe paraule, benqué finiscen en vocale, han un paradigma similare a cellas que finiscen en consonante. Tote accueste paraule han plurale vocàlico invariàbile ed enadden simplemente una -s por lo plurale sigmàtico: autos, avións, boicòts, cabarèts, camións, clips, còctels, drons, films, spòrts, stands, stàndards, tanks/tancs, tíckets/tíquets, túnnels, vídeos e yats. L'exceptione la han paraule finite en -s como «bus» e «gas» que sont de plurale invariàbile.

De altro lato havemos la paraula «caracòl», de orígine incèrta mais con reflèxos en portuguese, espanhòl, catalàn, occitano e francese. L'italiano ha en oltras caracollo, importato dall'espanhòl, por referir-se ad un cèrto movimènto eqüèstre ed ad un mòdo de combàttere della cavallería. La fortunata presèntia de caracollo en italiano e caragòl en vèneto nos permette de havere «caracòl» en neolatino con plurales caracòli/caracòles —e non *caracòllo, con -o paragògica, que havereva un plurale sigmàtico inexistènte *caracòllos—. La presèntia de caracollo en italiano nos permette de havere accuesta paraula ensémole ad altras que finiscen en consonante mais que han un plurale vocàlico que potemos profectare (cello que produce a súa vòlta un plurale sigmàtico en -es). Èst lo caso de affàn, alemàn, azar, azur, dòllar, don (e perdón), livèl, metal, trèn, entre altras. Tote accueste paraule han un plurale en -i/-es.

A propòsito (prima deceptione), havèndo trobato caracollo en italiano, pòs pensare initialmente que la Romania orientale estava, por accosí dícere, «líbere de caracòles», so remaso sene exèmplos de paraulas (substantivos ou adjectivos) solamente existèntes en la Romania occidentale. Ende cognoscetes qualcuna?

Secondo a propòsito (seconda deceptione), lo título de accuesto artículo face referèntia ad un famoso film colombiano que jamais vidi.